38 anys després

Avui és una data important, una data a celebrar i una data a recordar.

Hi ho és per a tots els estats, per a totes aquelles nacions sense estat, i en general, per a totes les persones que creuen en la pau, el diàleg i la llibertat.

Ho podem llegir a Vilaweb, i és que avui, després de 38 anys, l’exèrcit britànic es retira d’Irlanda del Nord, una de les ocupacions més llargues de la història recent, finalitzant així l’Operació Banner i marcant oficialment el canvi en la situació de seguretat a Irlanda del Nord.

I és que si repassem la història, es confirma un cop més, que la presència a qualsevol territori d'un exèrcit és sinònim d’atemptats, víctimes i morts. Celebrem doncs la retirada d’aquest.

L’apagada: prova de foc pel "seny" català

Malgrat les pèrdues econòmiques que hagi pogut comportar, malgrat les conseqüències personals que s’hagin pogut produir, i malgrat el desconeixement (si més no oficial) sobre qui en recau la responsabilitat.... l’apagada elèctrica que ha sofert la ciutat de Barcelona en els darrers dies ha estat tota una prova de foc.

Una prova de foc que ens ha permès veure, comprovar, la veritable maduresa de la societat catalana, i concretament de la ciutadania barcelonina.

I és que fins ara, els especialistes de la seguretat pública, els estudiosos del comportament humà, no havíem pogut calibrar la reacció dels catalans i les catalanes davant d’un fenomen d’aquestes característiques.

La manca absoluta d’accidents mortals de circulació, l’ínfim nombre de saquejos que s’han donat en establiments comercials, el reduït nombre de delictes que s’han donat als carrers de la ciutat, així com l’important desplegament dels cossos de la Policia Catalana (Mossos i Guardia Urbana), són alguns dels elements que s’han de tenir també en compte a l’hora de fer una valoració de les conseqüències d’aquesta apagada.

Tots aquests elements contrasten amb el que veiem a les pel·lícules, amb el que veiem que passa en altres països, contrasten amb aquell imaginari col·lectiu en que la foscor és sinònim de caos i vandalisme.

La societat catalana ha demostrat doncs el famós “seny” que li és característic, i el civisme de la seva gent davant d’un fet tant greu.

La Jihad a Catalunya

La "Jamestown Foundation" és una fundació nord-americana dedicada a l’estudi i la informació de societats que són estratègicament o tàcticament importants per als Estats Units.

En la seva publicació "Terrorism Monitor", dedicada a l’examen de la Guerra contra el Terror i la luita contra al Qaeda, situa Catalunya com el nou centre de gravetat del Jihadisme a Europa.

L’anàlisi, que podreu trobar aquí (recomanem la pàgina trasnlate.ru per a traduir el text a diverses llengües) conclou que el Jihadisme s’ha consolidat a Catalunya, la regió autònoma del nord-est, convertint-se en una amenaça per Espanya així com els interessos occidentals a Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim.

L’anàlisi destaca la radicalització a Ciutat Vella (Barcelona) i la influència de grups radicals paquistanís a les mesquites, amb fidels bàsicament magrebins. També afirma que Barcelona és un possible objectiu de grups terroristes jihadistes, que seleccionarien edificis singulars en cas d’atac.

A "Catalunya – S.XXI" volem recomanar la seva lectura i comentar que, tot i no entendre aquesta publicació com a referent en l’anàlisi del risc al nostre país, les fonts utilitzades en aquest estudi es basen en publicacions de la premsa escrita i en informacions de personalitats locals.

Salta l'alarma entre els consumidors

Novament la xarxa, i en concret el correu electrònic, ha estat el canal utilitzat per fer arribar la denúncia que ha fet saltar l’alarma entre consumidors, i que ja ha generat comentaris en fòrums, tertúlies de ràdio, i altres mitjans.

En aquest cas, el correu que circula és el següent:

"¿Sabes que la leche en cartón que no se vende dentro del plazo de caducidad regresa a la fábrica para ser re-pasteurizada y vuelve al supermercado de nuevo?. Increíble ¿verdad?. Pues la Ley permite a las centrales lecheras repetir este ciclo hasta 5 veces, lo que termina dejando la leche casi sin sabor y con una significativa reducción de su calidad y valor nutricional.

Cuando la leche llega al supermercado para la venta al consumidor final, el cartón debe exhibir un pequeño número que está marcado en su parte inferior. Ese número varía del 1 al 5. Lo mas que se debe tolerar es comprar leche hasta el número 3, es decir, leche que ha sido re-pasteurizada 2 veces, recomendándose no comprar cartones de leche cuyo número sea 4 o 5 ya que ello significa que la calidad de la lecha estará degradada.

Si compras una caja cerrada, basta verificar el número de la caja ya que todos los cartones en su interior tendrán la misma numeración. Por ejemplo, si un cartón tiene el número 1, significa que es la primera vez que sale de la fábrica y llega al supermercado para su venta, pero si tiene el número 4, significa que caducó 3 veces y que fue re-pasteurizada 3 veces volviendo al supermercado para tratar de ser vendida y así sucesivamente...

Así es que, ya sabes, cuando compres leche, mirar el fondo del cartón y no comprar cajas que tengan los números 4 o 5, y para los mas escrupulosos, ni siquiera el 3."

Des de "Catalunya - S.XXI", davant d’aquesta denúncia, i per tal d’aportar algun indici que ens permeti ajudar a comprovar la veracitat o no d’aquests fets, volem fer-vos una referència a les explicacions de l’empresa Tetra Pak, dedicada a la fabricació d’envasos, sobre el perquè dels números de la base del cartó.

Tot i que no ens atrevim a afirmar-ho per manca de la totalitat de la informació, si que posem en dubte la veracitat d’aquestes pràctiques, o si més no de la seva totalitat, i volem advertir novament de la credibilitat de correus d’aquestes característiques.

La xarxa, malgrat els grans beneficis que ens aporta, també ens comporta nous riscos. L’alarma que pot generar entre la ciutadania informacions no contrastades és un d’ells.

Petites novetats, grans solucions

Podem afirmar amb tota certesa que en tots els domicilis d’aquest país hi podríem trobar algun encenedor.

Per als fogons, la cigarreta, les espelmes, els incens... aquest és un objecte comú a totes les cases i llars, que ens permet amb un senzill moviment, independentment de l’edat o la capacitat racional del subjecte que el manipuli, crear foc.

És per aquest motiu, pel risc que comporta deixar a l’abast d’un infant, un estri d’aquestes característiques, que els fabricants i productors d’encenedors han anat incorporant petits sistemes de seguretat que dificulten aquest senzill moviment necessari per encendre’l.

La darrera novetat que podem trobar al mercat, i que tot i semblar-ho, no és solament degut a motius estilístics o de vendes, sinó també degut a motius de seguretat, és la incorporació en els clàssics encenedors de roda i pedra (Bic, Clipper...) de dues peses polièdriques, similars a dues femelles però molt més estretes, als dos extrems de la roda.

Com ens apunta Laia Grangé, educadora social i militant de les JERC- Sant Andreu, aquesta novetat és conseqüència dels estudis que demostren que els infants d’edat inferior als 7 anys tenen una sensibilitat i una força als dits no del tot desenvolupada, per la qual cosa resulta que els hi és més complicat manipular elements que contenen angles que no pas fer girar una simple roda.

Aquest nou sistema de seguretat ja es pot trobar incorporat als nous models d’encenedors que hi ha al mercat, i poc a poc serà comú en tots ells.

Tot i així, volem apuntar que cap sistema és infal·lible, i que per tant, la major garantia de seguretat és procurar no deixar a l’abast dels infants estris d’aquestes característiques.

Gomorra

"Despatxar droga és un mecanisme de rellotgeria, com si els actors es moguessin activats pels engranatges que posen en marxa el temps. No hi ha moviment d'algú que no en desencadeni un altre. El sou es paga com encara avui a molts obrers: per setmanades. Cent euros per als que vigilen, cinc-cents per al coordinador i caixer dels camells de cada punt, vuit-cents per a cada un d'aquests i mil per a l'encarregat del magatzem i qui guarda el material a casa. Els torns vn de les tres de la tarda a mitjanit i de mitjanit a les quatre de la matinada. Al matí rarament es fa res perquè hi ha massa policia rondant."

Gomorra, de Roberto Saviano (amenaçat de mort i vivint sota protecció policíaca), és un relat trepidant i revelador que reconstrueix, sobre una sòlida base documental, la lògica i l'expansió dels clans originals de la camorra Napolitana.

El "Sistema", una organització empresarial amb ramificacions a tot el planeta, incloent-hi Catalunya i algunes ciutats espanyoles. S'ocupa de negocis molt diversos: de la indústria tèxtil al reciclatge de residus, passant per la droga o l'especulació urbanística. I passant també per uns crims que fan difícil distingir quanta riquesa prové directament de la sang i quanta de l'enginyeria financera.

Ja podem trobar l’edició traduida al català d’aquest llibre, ediatat per Empúries, i que des de Catalunya S.XXI volem recomenar.

El Kubotan i la seva utilització

Un cop escoltats els testimonis del moviment Okupa, denunciant les agressions rebudes per part d’agents dels Mossos d’Esquadra a la manifestació (no comunicada) celebrada aquest passat dissabte al centre de la ciutat de Barcelona, i després de llegir les consideracions oficials del mateix cos de policia, podem fer ja un primer anàlisi sobre l’ús d’aquest estri utilitzat pels agents i que ha estat centre de la polèmica: el Kubotan.

- El Kubotan no està definit com arma al reglament del cos dels Mossos d’Esquadra, sinó que es considerat una eina d’autodefensa.

(Un cinturó, per posar un exemple, tampoc és definit com a arma al reglament, sinó considerat com a part de l’uniforme.)

- L'ús d'aquest estri per part del cos de Mossos d'Esquadra no és antireglamentari, ja que no està contemplat com falta.

(Utilitzar el cinturó per donar fuetejades, per tant, tampoc deu ser antireglamentari...)

Aquesta és la primera reflexió que se’ns planteja i que serveix per fer-nos comprendre la necessitat, no de centrar l’anàlisi en el Kubotan per si mateix, sinó pel fet d’utilitzar-lo per dur a terme una agressió.

Un dit, un bolígraf, una cullera...o un cop de puny com el que va rebre un dels agents a la mateixa manifestació, poden ser alguns dels mitjans utilitzats per agredir, independentment de si són considerats o no una arma.

En aquest cas concret, doncs, el d’una manifestació, i tenint en compte que és la primera vegada que s’utilitza ( o si més no, l’opinió pública veu...) un estri d’aquestes característiques determinat a unes funcions concretes, les conclusions a les que arribem són més clares:

- Un cordó de seguretat format per agents del cos, davant del risc que pot comportar un col·lectiu com l’Okupa és, en principi, una actuació correcta en una manifestació que no ha estat comunicada.

- El cordó de seguretat d’aquest cas, però, en comptes de minimitzar el risc d’aldarulls, van augmentar-lo en excés, ajudant a produir els incidents que van ocórrer amb posterioritat.

- La intimidació dels agents als manifestants va ser-ne la principal causa.

- L’ús del Kubotan com a eina intimidadora és inadmissibles en una manifestació perquè atempta contra el dret del manifestant i atempta a la integritat física.

- Tant la intimidació, com l’ús del Kubotan, resten legitimitat a la tasca preventiva de les forces de seguretat.